A YouTube s’hi pot trobar la conferència de Jordi Mir: «Pompeu Fabra: de l’exili al decés». És millor prescindir de les presentacions, que no aporten res, i anar directament allà on el Jordi comença a parlar.

Les biografies es poden fer de moltes maneres, i per a un lingüista com el senyor Mir m’imagino que va ser temptador explicar Pompeu Fabra a través de la seva obra. Ho hauria pogut fer perfectament i segur que hauria estat molt interessant.

Però l’exercici que fa el Jordi és completament un altre. Explica Fabra a través de la seva humanitat, de tots i cada un dels seus passos d’ençà que va haver de fugir fins que va morir. Els passos, les persones que el van acompanyar, les persones de qui es va acomiadar, i que molts d’ells el van ajudar. Explica també, el Jordi, les cases on Fabra va passar-hi una nit o potser dues, i el pis on es va instal·lar, sobretot a Prada, amb el disgust que els actuals propietaris no li han permès de veure’l per dins.

No havia vist mai una biografia d’aquestes característiques, en què els detalls que un a un no semblen tenir gaire importància, posats en relació els uns amb els altres dibuixen un minuciós retrat de la persona. Un retrat tan vívid, com si Fabra encara hi fos quan el Jordi en parla. Un retrat que sembla superficial però que a través de la pell, de la circumstància aparentment........

© Diari de Girona