Israel. Maria
Alumnat d'un institut, en una imatged 'arxiu. / ANNA MAS TALENS
La professora Melitta va dir «ara parlarem del genocidi de Gaza», i la meva filla, 15 anys, quart de l’ESO, es va alçar i va sortir de classe. Va anar a veure el seu tutor i li va explicar el que Melitta havia dit. «Aquests no són els termes per a una conversa civilitzada», i li va deixar clar que no tornaria a compartir aula amb aquesta mestra fins que es disculpés.
Cal dir, i cal dir-ho perquè és el que en realitat importa, que molts dels seus companys contraris a la seva manera de veure les coses, van anar a felicitar-la per l’honor amb què havia defensat allò en què creu. Educar no pot ser adoctrinar i parlar del «genocidi de Gaza» és ignorància propagandista, tercermundisme intel·lectual i un menyspreu impresentable a la democràcia i a la llibertat. No entendre que l’Estat d’Israel ens està fent la feina bruta a la frontera més difícil del món és no entendre la teva condició de dona ni per què continues viva.
Ser el pare de la Maria és l’immerescut gran premi de la meva vida i no és que em calguin més motius, però és per a mi una gran satisfacció que aquesta lliçó fos de les primeres que aprengués i sense que calgués insistir-hi gaire: la lliçó fonamental de la defensa de........
