Els futbolistes i les seves noies
Les imatges de la catifa vermella de la Pilota d'Or / EFE
No hi ha res pitjor que els futbolistes i les seves noies quan s’arreglen per anar a les gales. «Arreglar-se» és ja un concepte funest. Entenc que alguns els tingueu d’herois. També de petit, els futbolistes de la meva època eren els meus ídols. Però n’hi ha prou d’observar-los quan van a aquestes festes. Cau el mite. Cau l’esplendor. Cau la bandera. Comença el llibre de literatura que has d’obrir i tot el que has de saber per no acabar com un pingüí fent el mec en qualsevol teatre de Londres. En nits com la de dilluns hem de mirar amb molta cura els conjunts que han triat i el posat que fan quan es posen davant dels fotògrafs.
Vet aquí la seva classe baixa, no humil, sinó baixa. «Aquest exèrcit de bastaixos», Pere Gimferrer ho escriu a Mascarada. Estibadors de càrrega i descàrrega. Aquest estèril dispendi en roba cara i espantosa conté la ignorància i els anys de córrer conill a la barriada. L’escola pública. La família desestructurada, els pares absents o coses pitjors. Les mares deixades que no saben fer ni uns bons macarrons.
Aquestes gales cal veure-les amb els teus fills i poder dir: ja cal que estudieu i aprengueu a fer alguna cosa de profit, perquè si no acabareu de futbolistes; i que aleshores girin la mirada cap a la........
