Sort que el món «no ens mira»
Fa una dècada… al punt àlgid del procés molts amics i coneguts em repetien que la independència de Catalunya estava a tocar. La majoria deia que era una qüestió de justícia, de dignitat i que anava de la mà de l’esperit dels temps i del nou ordre universal. Precisament per això s’escoltava sovint el lema que resava «el món ens mira!». Tant és així que molts ho tenien escrit en cartells portàtils que lluïen públicament, mentre exclamaven que la transformació de Catalunya en la Dinamarca del sud era qüestió de dies perquè –també deien– «tenim pressa».
De tot plegat en fa una dècada. Pot ser perquè em faig gran, però a mi aquesta dècada m’ha passat volant. De totes maneres, quan miro enrere tinc la impressió que després d’anys de reivindicacions identitàries, múltiples convocatòries electorals, crisis de govern, tripijocs partidaris i arguments voluntaristes, jornades històriques, mobilitzacions........
