Quin pànic viatjar en Renfe!
Força gent que anava en tren a tot arreu ara viatja en cotxe, des de força abans dels dos accidents fatídics a «la mejor y más extensa red de alta velocidad de Europa». No hi ha la seguretat d’un trajecte ferroviari tranquil ni cap a Barcelona ni cap a Figueres ni cap a més enllà de les dues destinacions.
La confiança en el sistema públic de transports fa temps que ha desaparegut. Manca crònica de puntualitat, eliminació de trens, combois amb vagons insuficients, aturades sense explicacions, obres interminables, estacions atrotinades, una web i informació desastroses i material decadent, incòmode i brut.
Aquesta setmana mateix hem sabut que fa molts anys que Renfe posa en perill la meva vida i la de tots els passatgers amb qui comparteixo passatge. Durant molts anys, hem blasmat i malparlat dels maquinistes: sectaris, pesseters, arrogants, oportunistes i coses pitjors. De tan exagerats i insistents, pensàvem que en feien un gra massa; costava posar-se al seu costat perquè les seves accions perjudicaven encara més els perjudicats, els usuaris.
Avui costa menys comprendre i fins i tot secundar les vagues d’aquesta colla de sectaris, pesseters, arrogants, oportunistes i funcionaris elitistes que han estat massa dècades parlant poc clar. Per què no deien les coses pel seu nom? Per què no ens alertaven que, durant anys i panys, a mesura que ens allunyàvem del dia que........
