Recordo una anècdota de la Itàlia de la postguerra. A les vigílies d’unes eleccions en què concorria la Democràcia Cristiana, un sacerdot va dir des de la trona: «Seré neutral i no us diré quin partit heu de votar. Només us demano que voteu un partit que sigui demòcrata i cristià».

No sé si l’anècdota és històricament exacta, però la seva ironia continua ben viva. No calia esmentar cap partit: n’hi havia prou amb dues paraules carregades de significat.

Avui, davant les eleccions al Congrés dels Diputats, em pregunto què passaria si substituíssim «cristià» per «humanista». No es tractaria de recomanar cap papereta, sinó de preguntar-nos quins partits contribueixen realment a construir una democràcia digna d’aquest nom.

La lectura de La paraula........

© Diari de Girona