Un suspens mereixen Salvador Illa i Oriol Junqueras. Així de clar. Han estat incapaços d’aprovar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya en uns moments en què es veu arribar una crisi de dimensions encara avui desconegudes.

Davant la seva inoperància, tampoc han tingut la valentia de convocar eleccions. Han buscat una excusa com la de continuar negociant fins a l’estiu, deixant de banda la ciutadania i els seus problemes.

No volen anar a les urnes entre altres motius perquè el país de ben segur encara podria ser més ingovernable i a més a més les enquestes no els afavoreixen. Mentre una formació històrica com ERC no arribaria als 25 escons, malgrat gaudir d’una important presència municipal per tot el territori, el PSC continua a la baixa i ni de bon tros repetiria els resultats de la darrera contesa electoral.

En definitiva, un fracàs. Ja ho va dir Jordi Pujol: «Un país sense un partit fort no pot aspirar a grans empreses».

Salvador Illa apostà per un pacte progressista que ja s’ha vist que no funciona, malgrat que intenti dissimular-ho. I Junqueras és un irresponsable que posa els interessos partidistes abans que Catalunya. ERC votà la investidura d’un president i després es dedica a posar-li pals a les rodes per tal de lesionar-lo al màxim. Molt semblant la seva estratègia a la de Junts a Madrid amb la figura de Pedro Sánchez, un líder qüestionat a molts indrets de la geografia espanyola a causa de l’aprovació de la llei d’amnistia que només tenia com a objectiu el retorn d’en Puigdemont. Aquestes tres formacions fins ara a casa nostra majoritàries no s’adonen que el seu fracàs significa l’èxit del populisme d’extrema dreta, es digui Vox o Aliança Catalana.

Si els ciutadans perceben que Illa no controla la situació, que Junqueras és incapaç de prendre decisions en favor del país i que Junts s’alinea al costat del PP i Vox, no hi ha dubte que es crea un ambient de confusió que només afavoreix els extrems de l’arc parlamentari.

L’excusa de l’IRPF de Junqueras és de pati de col·legi. I portar al Parlament uns pressupostos que per primera vegada a la història s’han hagut de retirar per manca de suport, no és propi d’un líder amb una mínima experiència de govern.

Mentrestant els de Junts es renten les mans, quan els governs de Mas, Torra i Puigdemont foren incapaços de fer front als reptes de l’habitatge, les infraestructures o al dèficit de les comunicacions. Les fortes pluges dels darrers mesos han deixat en evidència que el procés va ser una autèntica enganyifa i que els governs de torn s’oblidaren del manteniment de les carreteres, les vies dels trens o els equipaments esportius i que de política d’habitatge no se’n va fer cap. Es dedicaren només a la independència i tensionar la societat, sense fer cas a les demandes i problemes del territori.

Ara es busquen culpables a aquests anys de paràlisi i les mirades se centren en Salvador Illa, que en un any de mandat se li demanen miracles com si fos la Mare de Déu de Lourdes. Els mateixos mestres han encetat vagues i protestes lamentables quan en èpoques de governs independentistes callaven. Ara volen resoldre allò que foren incapaços de reivindicar en èpoques de Mas, Torra, Puigdemont o Aragonès. Fou vergonyós veure en el departament d’Ensenyament mestres sobre les taules com autèntics energúmens. És de suposar que la majoria no pensa com aquests personatges que per fer reivindicacions van tallar carreteres, rotondes, l’autopista o malmetre els despatxos administratius de la Generalitat. No crec que aquesta sigui la fórmula més pedagògica possible. Per cert, gaudiren del suport d’un grup de pagesos i sorprenentment dels Mossos d’Esquadra.

En definitiva, Catalunya necessita uns pressupostos per fer front a les necessitats i reivindicacions del país, però els nostres representants miren cap a un altre costat. Alguns pensen malauradament que «com pitjor, millor». Soc de l’opinió que aquestes polítiques de vol gallinaci no tenen futur. O si no, al temps.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona