Aquesta setmana al Parlament de Catalunya s’ha produït, un altre cop, un cop de puny sobre la taula en el debat fiscal. La decisió de mantenir l’impost de successions i donacions reobre una qüestió de fons que va molt més enllà de la confrontació partidista: quin paper ha de tenir la propietat privada en el nostre model econòmic i quins límits ha de tenir la capacitat recaptatòria de l’Administració.

L’impost de successions és, probablement, un dels tributs amb més càrrega simbòlica del sistema fiscal. No perquè sigui el que més recapta, sinó perquè apareix en un moment especialment delicat per a qualsevol família: la mort d’un ésser estimat.

Des del punt de vista tècnic, convé recordar que el patrimoni que........

© Diari de Girona