El debat sobre els habitatges d’ús turístic torna a posar damunt la taula una qüestió que va molt més enllà del turisme: es pot regular amb la mateixa vara realitats territorials profundament diferents?

La Generalitat ha fixat un nou marc per als habitatges d’ús turístic en 262 municipis catalans. Entre altres mesures, estableix un màxim de deu HUT per cada cent habitants i obliga els municipis afectats a adaptar el seu planejament abans del novembre de 2028.

La voluntat de posar ordre és comprensible. L’accés a l’habitatge és un dels grans problemes del nostre país i les administracions tenen l’obligació d’actuar. Però una cosa és regular i una altra és pensar que una mateixa fórmula matemàtica pot resoldre realitats urbanístiques, econòmiques i socials completament diferents.

Barcelona no és Roses. Girona no és l’Escala. I un municipi metropolità no funciona igual que una població turística de la Costa Brava. Roses n’és un exemple especialment clar. Actualment disposa de més de 5.000 habitatges d’ús turístic i, amb l’aplicació del nou límit, la xifra podria quedar reduïda a poc més de 2.000. No........

© Diari de Girona