Sempre que travesso la vall de Sant Daniel tinc la impressió que el temps recupera el seu ritme veritable. No és només una impressió; és una experiència. A pocs minuts del centre de Girona, el soroll de la ciutat es va esmorteint fins a deixar pas a un silenci que no pesa, sinó que acull.

El monestir de Sant Daniel no és únicament un edifici antic ni un valuós llegat del nostre patrimoni. És una comunitat viva que, des de fa gairebé mil anys, manté encesa una llum discreta: la de la pregària fidel de les monges benedictines. En un món que sovint identifica el valor amb la visibilitat, elles ens recorden que hi ha una fecunditat que........

© Diari de Girona