Catalunya no acaba d’estar bé. Més enllà de les dades macroeconòmiques i de la comparativa amb èpoques anteriors, hi ha una certa sensació de malestar que recorre el país. I això és important perquè quan parlem de política o de comunicació, les percepcions són més importants que la realitat. En certa manera, són la realitat. El que és important és el que percep la ciutadania, el que sent. Per a un govern, no és gaire important el que diuen les dades si la gent sent una altra cosa. En aquest sentit, doncs, el català mitjà no acaba d’estar bé. I amb raó. Perquè més enllà de què hi hagi coses positives hi ha coses que no acaben de funcionar i que impacten com mai en el dia a dia dels ciutadans.

Som una societat que en els darrers quinze anys ha patit sis crisis importants que han provocat una inestabilitat material i psíquica important. Hi ha generacions que no coneixen altra cosa que viure en una crisi permanent. Per a ells, la normalitat és viure en crisi. Econòmicament, la crisi de la bombolla immobiliària del 2008 és la que ens ha marcat més, però és cert que hi ha un abans i un després de la crisi del Covid del 2020.

Moltes coses no han tornat a ser igual després de la pandèmia.

I aquest reguitzell de crisis ha deixat petjada. Avui el cost de la vida és molt més alt que fa trenta, quaranta o........

© Diari de Girona