Les vaig veure per primera vegada als camps de la Pampa. Allà es desplaçaven en grans bandades, cridaneres, insistents, voraces; ja per aquell temps se les tenia per plaga. Es menjaven els cultius i els seus grups arribaven a diversos centenars o fins i tot milers. Eren com una taca mòbil en aquells cels enormes i blaus que anaven i venien al seu aire. El meu pare solia ensenyar-me-les quan sortíem a caçar a cavall. «Quin soroll que fan!», deia.

Potser per això, per pertànyer a la meva infància, quan les veig al Parc del Migdia de Girona em resulten simpàtiques. Fa temps les venien a les botigues de mascotes. Però van escapar de les seves gàbies i van fer els nius per tota Girona.........

© Diari de Girona