Kimberly era coqueta. Si havia de sortir a comprar, encara que només hagués de caminar dues cantonades de Figueres, s’allisava els cabells amb la planxa. Deia que odiava els seus rínxols. I que així no trobaria mai el seu príncep blau. Com a hondurenya que era, la pell de color coure, els ulls negres, els rínxols li venien de fàbrica. No es rendiria a la genètica, per determinant que fos.

Feia pocs anys que, per fi, li havien donat hora per fer-se el canvi de sexe. Ho havia fet a Barcelona. Com que tenia por de no arribar-hi a temps, s’havia quedat a dormir al carrer tota la nit anterior. La seva mare l’havia acompanyada. Havia sortit........

© Diari de Girona