El periodista i escriptor Jair Dominguez a la llibreria Ona de Barcelona. / Eli Don / ACN

L’humor de Jair Domínguez et pot fer molta gràcia, poca o cap. Fins i tot, pots passar-ne absolutament. A qui li agradin les seves bromes, que el miri per la televisió; qui vulgui llegir els seus llibres, que els compri. I a qui no li interessin, que simplement l’ignori. Que és el més fàcil de fer. Així de senzill. Empipar-se perquè Jair Domínguez fa bromes que no t’agraden és lícit, emprenyar-te perquè critica el que tu penses o representes, també. Convertir aquesta emprenyada en una croada judicial és fer perdre el temps a jutges, Mossos d’Esquadra i funcionaris diversos. A banda de gastar els diners de tots. I no n’anem sobrats. De diners. I de necessitats per invertir aquests diners i el temps dels policies que hauran d’anar a buscar Jair Domínguez a casa seva perquè s’acabi presentant a un judici que, amb tota la prudència del món, té bastants números d’acabar en res o en gairebé res.

Aquest cop ha estat una frase sobre Vox a Catalunya Ràdio de fa 5 anys -«combatre’ls amb un cop de puny a la boca»- la que, després d’una denúncia del partit d’ultradreta, ha acabat amb un jutjat ordenant «averiguar el actual domicilio o paradero» de Jair Domínguez per «una vez localizado se proceda a su DETENCIÓN». I, així, el jutge intenta assegurar-se que l’humorista figuerenc anirà al judici de dimarts vinent, 14 d’abril, on haurà d’explicar allò del cop de puny a la boca. Un circ i una despesa considerable, que acabarà sent encara més circ si, com va passar fa anys amb una altra denúncia contra Jair Domínguez per haver fet veure que disparava contra Joan Carles I en el programa de TV3 Bestiari il·lustrat, tot plegat acaba amb la denúncia arxivada.

Una denúncia arxivada o, qui sap, potser una multa simbòlica o una condemna que no acabarà tenint cap efecte pràctic. Tampoc és descartable que això no acabi aquí. Que hi hagi recursos a algun altre tribunal i que, cinc anys més tard de la frase de la punyeta, jutges i Mossos d’Esquadra hagin de continuar perdent temps. I gastant diners públics.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona