El 23 de juny de 1923, Damià Mateu Visa «baixà del tren a l’estació de Peralada. El va anar a cercar una tartana i portava un paquetet amb entrepà de truita per dinar». Així, després que, segons explicava Joaqum Folch i Torres en un article a Destino vint anys més tard, Mateu dels Ferros s’hagués assabentat en una reunió del consell del Banc Urquijo Català que els hereus dels Rocabertí volien vendre el castell, començaria la relació dels Mateu amb l’Empordà. La història de la primera visita de Damià Mateu l’explica Xavier Febrés a l’inici del seu nou llibre Els Mateu de Peralada. A la part final, Febrés recupera una altra frase, en aquest cas d’Artur Suqué, marit de la neta de Damià Mateu, Carmen Mateu, parlant del negoci dels casinos: «Va ser la fórmula que vam triar per sostenir econòmicament el castell heretat per la meva dona dels seus pares. A ella li va semblar la millor solució».

Avui, quan és a punt de fer 103 anys de la compra del Castell de Peralada, es fa complicat escriure sobre l’evolució de l’Alt Empordà, de la seva economia, de l’urbanisme desaforat del franquisme, del món del vi o del mecenatge cultural, sense citar el nom dels Mateu (Suqué). La història és llarga. Arrenca als anys 20 del segle passat, amb la compra del Castell de Peralada, de la finca de Garbet, que encara avui talla el pas a peu pel camí de ronda, o dels aiguamolls de Roses, que s’acabarien convertint en Santa Margarida; i s’estén fins avui amb la fortalesa dels vins de Peralada i el seu espectacular celler, els festivals de música, l’excel·lent restaurant amb Javi Martínez i Toni Gerez, el camp de golf i l’hotel, o l’activitat econòmica del casino al mateix castell. Febrés la resumeix amb una prosa que atrapa i, com tota història llarga, tothom en podrà triar els capítols que més li agradin o li interessi destacar.

Des de la relació de Miquel Mateu, fill de Damià i primer alcalde de Barcelona després de la Guerra Civil, amb Franco i les facilitats que el règim li va posar per urbanitzar Santa Margarida, fins al «cas Casinos» o la relació d’Artur Suqué amb la Convergència de Jordi Pujol. O altres es quedaran amb el mecenatge cultural de Carmen Mateu i els històrics festivals de música, o amb els notables beneficis econòmics que ha deixat a la comarca el projecte vitivinícola de la família.

© Diari de Girona