En sociologia, el concepte de «generació» no es defineix sols per l’edat biològica, sinó que combina dimensions cronològiques, socials i culturals. Des del punt de vista demogràfic, una generació és un conjunt de persones nascudes en un període semblant (d’una durada d’entre 15 i 20 anys), que comparteixen una edat similar i viuen fases vitals al mateix temps (infantesa, joventut, maduresa...). Des de la vessant sociocultural -o històrica-, segons Karl Mannheim (1893-1947), un dels autors clàssics sobre el tema, una generació, enllà d’un grup d’edat, és un col·lectiu que comparteix experiències històriques i socials determinants durant la seva joventut (guerres, crisis econòmiques, revolucions culturals, avenços tecnològics...). Això fa que desenvolupin valors, visions del món i actituds comunes, que els distingeixen d’altres generacions. Per això parlem de la «generació del 68», marcada per les revoltes estudiantils del maig francès, o de la «generació de postguerra», crescuda en la penúria econòmica. Encara hi ha una altra visual, la relacional, quan una generació s’entén amb relació a les altres: pares i fills, joves i grans. Per això parlem de «conflicte generacional» o «bretxa generacional». En resum, en sociologia es podria definir una generació com un grup de persones d’edat semblant que, per haver crescut en un mateix context històric i social, comparteixen experiències i referents culturals que els donen una identitat col·lectiva pròpia.

Per a la literatura, Julius........

© Diari de Girona