Els passats 30 i 31 de juliol uns 80.000 immigrants van entrar a Ceuta desbordant les capacitats de contenció policial espanyola. Bandejo conscientment el tema polític que ha ocupat mitjans i tertúlies i seguirà fent-ho. Al fons hi ha el control de Gibraltar i Trump ha buscat l’aliança amb el Marroc. La crisi esdevindrà geopolítica. No en parlaré. Poso el focus en el problema migratori.

El canvi demogràfic que ha viscut la península des de la dècada del 2000 no s’ha esdevingut enlloc d’Europa. En la primera dècada del segle la UE va créixer un 3%; Espanya, en canvi, va augmentar la població en un 15% i Catalunya, un increïble 20%. (A l’inici del 2000 Catalunya tenia 6,17 milions d’habitants; el 2009 havia arribat a 7,42 milions, més d’1,3 milions de persones en una sola dècada. El 2024 es van assolir els vuit milions d’habitants.) El creixement de dos milions de persones per la via de la immigració és el fenomen més important esdevingut a Catalunya en els darrers vint-i-cinc anys (més que l’1 d’octubre del 2017!) perquè ho ha afectat tot: mercat laboral, sistema educatiu, llengua, accés a l’habitatge, ús del transport, composició de pobles i ciutats. La immigració està col·lapsant el país. Qui no ho vulgui veure, té pa a l’ull.

I el pitjor del cas és que el fenomen ha tingut lloc sense cap debat públic, fent combregar massmediàticament la ciutadania amb els avantatges de la immigració sense comptar amb els inconvenients. Els mantres invocats són del tot erronis. Un:........

© Diari de Girona