El desconeixement per part dels nostres alumnes, especialment de l’ensenyament públic, sobre el fenomen religiós, simplement des d’un punt de vista cultural, és esfereïdor. La jerarquia eclesiàstica ha volgut fer «Religió» a l’escola, mirant de pescar adeptes a la causa, i els poquíssims alumnes que s’apunten a l’assignatura (18/20% a infantil i primària, i 8/10% a secundària i batxillerat) han hagut de suportar una barreja de continguts desconcertant. He escrit més d’una vegada que la «Religió» no s’ensenya ni s’avalua; es viu i se celebra. I s’aprèn en la catequesi que han de fer les esglésies, mesquites o sinagogues; és a dir, les institucions religioses. L’escola, en canvi, és el lloc on s’ensenya Cultura Religiosa, una matèria que hauria de ser universal, obligatòria i avaluable/qualificable, com ho són altres assignatures com Matemàtiques o Història.

Som en un país en què hi ha escoles on està prohibit parlar del Nadal o que, en una visita a Montserrat, es pot parlar als alumnes de la formació geològica del massís, però no pas del monestir o de la Moreneta. La Constitució de 1978 es declarava no confessional (art. 16 i 27.3), però hi ha ensenyants que han identificat un estat aconfessional amb un estat laic i han volgut imposar el laïcisme combatiu en comptes de la laïcitat, que, tot i propugnar la separació Esglésies-Estat, accepta la religió en el marc del respecte absolut a la llibertat religiosa i al pluralisme de........

© Diari de Girona