Aquesta passada Setmana Santa, molts pobles de Catalunya han representat «Passions». No cal dir que es tracta de tradicions populars lligades a la litúrgia de la Setmana, molt sovint amb pretensions catequètiques, amb autories sovint lligades a sacerdots. Algunes d’aquestes «Passions» es renoven constantment (per exemple, la d’Olesa de Montserrat), però d’altres són tan respectuoses amb els textos antics (generalment, dels segles XIX i XX) que no canvien ni una coma. I aleshores ens trobem amb veritables disbarats de continguts de fe perquè, gràcies a Déu, la teologia actual no és la del segle XIX.

Enguany vaig assistir a La Cena, que es representava, després de la litúrgia de Dijous Sant per 25è any consecutiu, a la parròquia de Sant Esteve d’En Bas. L’actuació del cor, destacant la contralt Anaïs Masllorens, va ser encomiable. Del text (el diàleg dels apòstols en el moment del Sant Sopar demanant a Jesús cadascun d’ells si era el traïdor) només puc dir que és massa respectuós amb la seva antigor. Els apòstols ja saben que Jesús és el Senyor, Déu i Fill de Déu, Creador i tot el que vostès vulguin. A més, Jesús acusa públicament Judes com a traïdor. Els Evangelis són molt més enigmàtics: Marc 14,20, diu que és «Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat»; Mateu 26,25, repeteix Marc, i quan Judes pregunta si és ell, Jesús li respon «Tu ho has dit», sense que els altres se n’assabentin; Lluc 22,21, només diu. «Sapigueu que la mà de qui em traeix és a prop meu en aquesta........

© Diari de Girona