«Aquest no és un Papa qualsevol», em deia un metge dimarts passat. I, certament, és així. Lleó XIV, amb la seva primera encíclica, Magnifica humanitas (Magnífica humanitat) irromp en el debat global sobre la intel·ligència artificial i ho fa amb una tesi nítida: la persona està abans que l’algoritme i per damunt del mateix. La carta situa la mal anomenada «intel·ligència artificial» no com un oracle inapel·lable ni com un enemic apocalíptic, sinó com una eina potent al servei dels humans que exigeix límits, transparència i una brúixola ètica ancorada en la dignitat inviolable de cada ésser humà. El to és pastoral, evidentment, però l’abast és polític i cultural: demana regulació internacional, salvaguardes laborals i educatives, i una ecologia del temps que retorni a la societat ritmes de silenci i llocs de trobada davant de la hiperconnexió. Res més lluny de la necessitat humana.

L’enfocament doctrinal beu de la tradició social de l’Església: Lleó XIV enllaça explícitament amb Rerum novarum del seu antecessor Lleó XIII, així com de l’actualització que van fer-ne els successors d’aquest pontífex davant cada qüestió social de l’època que els tocà viure. Si aquella va abordar la industrialització, Magnifica humanitas es deté en l’automatització intel·ligent, la desinformació algorítmica i la intermediació........

© Diari de Girona