Els partits polítics, en teoria, haurien de ser l’eina mitjançant la qual els ciutadans canalitzen les seves demandes, articulen propostes i trien aquells que els representin. A la pràctica, però, són estructures tancades, més semblants a empreses de col·locació que a espais de debat. Només cal observar com funcionen internament: predomina la lleialtat al líder per damunt de les idees i l’obediència per sobre del pensament crític. Es promociona el disciplinat, el que repeteix consignes sense qüestionar-se res, i així, molts partits acaben buidant-se de talent i omplint-se d’obedients administradors d’eslògans. Aquest fenomen explica per què tants governs, sigui quin sigui el seu signe, acaben repetint els mateixos errors: manca de visió, improvisació i un menyspreu gairebé patològic cap a l’autocrítica.

Per la seva banda, els militants d’un partit polític són una part fonamental de la seva estructura i vitalitat. En molts sentits, representen l’ànima viva de la formació política, ja que contribueixen tant a la seva tasca interna com a la seva presència en la societat. La seva importància és clau per disposar i obtenir suport organitzatiu i territorial, per legitimar la democràcia interna, per a la formació i difusió d’idees, per contribuir a la formació política de la ciutadania i, singularment, per disposar de connexió........

© Diari de Girona