Donald Trump. / AP

Una de les coses nord-americanes que més criden la meva atenció és la naturalitat amb què des del poder polític es fan negocis a la llum del dia. Amb el retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units de Nord-amèrica han tornat, si és que mai varen acabar d’anar-se’n, el seu gendre i almenys un dels seus fills. Quan el president va de viatge a terres llunyanes aquests dos personatges o bé ja hi han anat abans a fer negocis o bé hi van quan el president ja ha enllestit la seva feina o bé integren la seva comitiva. Aquesta és una barreja que mentre en la moral europea és inacceptable, en la d’aquell gran país és perfectament tolerada i no poc envejada. Serà qüestió de l’ètica protestant enfront de l’ètica catòlica? No ho sé, francament; però no m’agrada aquesta amalgama d’interès públic i d’interès privat sense limitacions.

Ho dic perquè, superada la primera setmana posterior a l’atac militar nord-americà a Veneçuela i de l’aprofitament del mateix com a maniobra de distracció per emportar-se’n Nicolás Maduro (i la seva esposa) a Nova York per ser jutjats com a presumptes autors de notables delictes en tribunal nord-americà i segons les lleis nord-americanes, ha quedat clar que allò que ha mogut a Trump a fer-ho no........

© Diari de Girona