Hi ha segur en el sentiment de l’aficionat del Girona la sensació del fet que aquest equip pot donar més de si, però el cas és que si un conjunt és dels cinc o sis de la Lliga que menys gols ha marcat, si és, alhora, un dels que més gols ha rebut i a més, només ha estat capaç de sumar 2 punts dels 12 possibles contra els dos últims classificats, la seva posició no pot ser gaire millor que la que ocupa actualment. Queda clar que aquest és l’equip de Míchel.

I encara bo que fora de guió, ahir el nano de Camprodon va revolucionar ofensivament un conjunt que estava completament encallat. Tenir un 67% de possessió de pilota no significa necessàriament ser millor que el rival perquè el que fa mal és rematar, cosa que ahir, filant prim, només es va fer dues vegades i totes dues Joel Roca. Per cert, amb un 50% d’encert.

Per tercera jornada consecutiva, els de Míchel deixen escapar l’oportunitat d’ampliar per damunt dels sis punts la renda respecte al descens. I després del viscut ahir al Ciutat de València encara s’ha de pensar que aquesta setmana és una bona renda perquè la distància va estar a punt de reduir-se.

El mateix Míchel reclamava al final del partit i reconeixia que el seu equip necessita millorar molt en atac i serà necessari que ho faci de manera immediata en els pròxims partits. Sense gols no hi haurà victòries i si aquestes no arriben, l’equip es pot veure immers en la lluita final per la salvació de la categoria. El futur immediat presenta un calendari on millorar ha de ser obligat.

En el mateix ànim dels seguidors gironins, la pregunta avui dia també pot ser: quin equip és aquest Girona capaç de derrotar el Barça, però de perdre contra l’Oviedo i d’empatar miraculosament contra el Llevant? Segurament, l’equip irregular que es viu des de principi de Lliga i no acaba de trobar el to definitiu.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona