En Manel tenia els ulls verds. El cor no sé exactament de quin color el tenia, però, el que és cert, és que el tenia molt gran. No només anatòmicament per les patologies que se l’han emportat, sinó perquè era per damunt de tot un home generós.

Una generositat que abocava, primer cap a la seva família: la Loli, l’Alberto, l’Alejandro, en Biel i en Pau i tota la resta de germans, cunyats, joves ... Després cap als amics, els vells i els nous, i cap als veïns del seu tros. No hi havia ningú que no passés pel seu hort que no s’emportés de regal alguna cosa. Un enciam, una col, uns alls tendres, unes albergínies, uns tomàquets, uns pitzalis. Quines plantacions de pitzalis! «Perquè plantes tants pitzalis Manel?» Per la Loli, A la Loli li agraden els pitzalis.

El vaig........

© Diari de Girona