Gabriel Rufián ha creat escola en el món de la política amb els seus missatges curts que generen titulars impactants («155 monedes de plata», per exemple), el que s’estila ara en un món dominat per unes xarxes socials on preval la immediatesa abans que la reflexió. Deu anys després de proclamar que «en divuit mesos deixaré el meu escó per tornar a la República Catalana», ha dit, en un acte amb Irene Montero (Podem), que «jo li demano al meu partit que lideri això. I si em va el càrrec, me’n vaig a casa meva». La veritat és que ni va abandonar el Congrés dels Diputats llavors, ni se n’anirà a casa si ERC no se suma al seu projecte d’una àmplia formació d’esquerres. De la política quasi ningú no en surt voluntàriament.

Rufián és un dels polítics més hàbils dels últims anys. Va sortir del no-res quan ERC, amb aquell discurs de «volem eixamplar la base», el va elevar a cap de llista de la seva formació per a les eleccions generals del 20 de desembre de 2015 com a membre d’una plataforma anomenada Súmate, que deia representar als independentistes castellanoparlants, i de la qual mai més........

© Diari de Girona