Càrrecs amb el carnet del partit
Imatge d'arxiu d'un tren de renfe. / JESÚS HELLÍN / EUROPA PRESS - Archivo
«Óscar Puente va col·locar una trentena de polítics i sindicalistes per dirigir Renfe i Adif», titulava dissabte passat el diari El Economista. I, dimarts, l’ABC denunciava que «el president de Renfe va colonitzar l’operador amb quinze polítics». Quin gran descobriment! És com el capità Renault a la mítica pel·lícula Casablanca quan exclama: «Quin escàndol, quin escàndol, he descobert que aquí s’hi juga!». És el denominador comú a l’estat, a les comunitats autònomes, als ajuntaments, a les diputacions. I això és transversal: tothom col·loca gent el principal mèrit de la qual és tenir el carnet de militant del partit polític que governa (també els alliçonadors dels Comuns i la CUP), a diferència del que succeeix a França, amb l’Institut Nacional de Serveis Públics, l’antiga Escola Nacional d’Administració, fundada el 1945 pel general De Gaulle per formar l’alta funció pública de l’Estat francès, i de la qual fins i tot han sortit diversos presidents com Chirac, Hollande o Macron.
És clar que no tothom ho veu igual. Pilar Lucio,........
