El poeta Salvador Espriu va crear un Assaig de càntic en el temple que es va convertir en un clam ben simbòlic de l’esperit català, sota aquelles circumstàncies del franquisme. El llenguatge de la poesia resultava expressiu de temps difícils. El poema expressava un cansament i un desig d’allunyar-se «nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç». Però el poeta fa que s’hi repensi i diu: «em quedaré aquí fins a la mort» perquè s’estima «aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria».

Un altre poeta contemporani, Joan Oliver, que signava Pere Quart –ben dotat sempre d’una ironia fraternal– va escriure un poema amb esperit contradictori que tenia igualment 20 versos, com el poema de Salvador Espriu. El va titular Assaig de plagi a la taverna. Expressava que ell estava........

© Diari de Girona