Teníem al Barri Vell de Girona un taller de fusteria que es feia entranyable pel servei proper i artesanal; era especialista a posar una pota nova a la cadira trencada pels corcs, fer un armari per a la cuina i altres treballs així de casolans. Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola (1936-1939), aquell fuster va apartar la clientela per a dedicar-se a fer maletes que li compraven els nois cridats a files per marxar cap al front de guerra; el fuster s’excusava davant del veterà client: «Deixem-nos de cadires velles, ara jo treballo per a la guerra». En un sentit ampli, tenia raó.

En aquests noranta anys transcorreguts des de llavors, el mapamundi s’ha hagut d’avergonyir incomptables vegades per causa de les guerres, que cada vegada resulten més ferotges. I continuen apareixent informacions........

© Diari de Girona