Supèrbia, avarícia, luxúria, ira, golafreria, enveja i peresa, en efecte, els set pecats capitals, uns pecats que si en fugies com de la pesta vivies la genuïna moral cristiana, pecats que he repassat per veure si hi figurava l’odi, però no, el que hi guarda una retirada és el de la ira, mentre l’odi és una rancúnia sorda, que no descansa, motivat, quan no està justificat, per uns perjudicis covats per la ignorància i la intransigència, la ira és un emprenyament, una foguerada que sol apagar-se una vegada ens hem desfogat, una peculiaritat que com he dit no es dona en els odiosos que tenen en els odiats el seu cavall de batalla, i que transvesteix el cogito ergo sum de Descartes en tinc odi i per tant existeixo, un odi, que, paradoxalment, no deixa viure, i com l’odi és una font d’on brolla violència i discriminació, el codi penal el castiga amb severitat, i el Parlament català, perquè quedés clar que de........

© Diari de Girona