La primera comunió posa fi a l’etapa de les Escolàpies de Figueres, la següent, per no extraviar-me fora de la vinya del Senyor, s’ha d’encetar al col·legi La Salle, però a casa, en un gir de guió que ara no ve al cas, decideixen que continuï el meu procés de desalfabetització a l’Institut Ramon Muntaner, no puc recordar què hi vaig aprendre exactament, el que sí recordo és que ens entreteníem a jugar a terreny, un joc també conegut com el ganivet, marquem a terra un rectangle i el dividim en dues parts, es llença el ganivet al terreny del contrari, s’agafa l’orientació del tall per traçar una línia recta fins que topa amb dues vores, i s’esborra la línia amb que s’havia començat, guanya qui es menja el terreny del contrincant, hi ha autèntics especialistes que amb dues o tres tirades et deixaven sense propietat, no és un joc clandestí, ens podem oblidar de l’entrepà de truita, però mai del nostre........

© Diari de Girona