Una imatge compartida a les xarxes socials per l’«Asador Portuetxe», on l’articulista ha compartit un àpat. / DdG

Cada mes de setembre, amb motiu del Festival de Cinema, m’acosto uns dies a Sant Sebastià. Sovint repeteixo al llarg de l’any perque aquesta és una ciutat espectacular que ofereix molts esdeveniments que connecten amb els meus interessos professionals. Hi he vingut tant sovint que disposo de rutines a les que no renuncio des de la primera i jovenívola visita als anys vuitanta. Rutina que inclou caminar els sis quilòmetres que hi ha entre les platges de Zurriola i Ondarreta tot resseguint La Concha. També comprar el diari local El Diario Vasco i seure a la barra de la coqueta cafeteria Iturralde de l’avinguda de la Llibertat on un cambrer dels de tota la vida et serveix un magnific ristretto: fort, aromàtic i gustós sota una inscripció definitiva a la paret del local : «la vida és massa curta com per prendre un cafè dolent». La veritat absoluta concentrada en una tassa.

Una altra rutina és escriure un article tots els anys. Així que per informar-me obro el diari i llegeixo alguns dels reportatges principals. El malestar i la vaga........

© Diari de Girona