El penal on va estar reclòs Antonio Tejero des de 1983. / Empordà

Fa cinc anys, amb motiu dels 40 anys de l’assalt al Congrés dels Diputats, vaig escriure un parell d’articles comentant alguns aspectes d’aquesta efemèride. El cop d’estat frustrat del 23 de febrer de 1981 encara era un fet recent quan, quatre anys després, jo obtenia la meva primera acreditació com a corresponsal al Congrés dels Diputats. Després de viure 38 dels darrers 41 anys a Madrid, sempre vinculat al periodisme i a la comunicació, encara recordo aquells primers mesos apassionats de descoberta d’una nova ciutat i d’una seu parlamentària on tot es covia. Passava de Girona a Madrid per fer informació política. I l’amistat o la coneixença mantinguda amb molts periodistes que eren a la tribuna de premsa quan, la tarda en què va entrar Tejero i 200 guàrdies civils armats, i començaren a disparar al sostre.

Per això en parlo i n’escric. Jo no hi era, però tots aquests companys, amigues i amics, sí. Demanava, encuriosit, dinant, fent un cafè o a les sobretaules a les campanyes electorals que seguíem aquells anys, el seu relat. I també........

© Diari de Girona