Panera de nadal / Europa Press

M’ha vingut a la memòria, arran d’algunes informacions periodístiques aparegudes aquests dies sobre la legalitat dels regals de Nadal i de les paneres o lots que reben molts treballadors, una anècdota viscuda a Madrid a finals del segle XX amb una panera nadalenca de dimensions gegantesques vista en un despatx professional del barri de Salamanca. A prop del popular Mercado de la Paz. Curiosament, a pocs minuts hi tenia tant l’advocat, l’assessor fiscal i el notari de l’empresa. En arribar-me algun matí a algun d’aquests despatxos em regalava entrar al mercat a menjar una de les millors truites de patates de la capital , la de Casa Dani. Llavors era una petita barra. Ara han crescut molt en espai i despatxen 500 truites diàries, amb ceba i sense, baboses, sense arribar a ser líquides, que és com a mi m’agrada.

El fet és que, abans o després de menjar la truita, pels voltants d’un Nadal, vaig anar a un d’aquests despatxos. L’escena amb què em vaig trobar al replà era pròpia de Berlanga, com una continuació de La escopeta nacional. Tres empleats d’una coneguda xarcuteria madrilenya assajaven tota mena........

© Diari de Girona