En la vida quotidiana hi ha un munt de coses que ens passen desapercebudes. Hi són però no ens hi fixem. Això és especialment així en les nostres mirades del paisatge urbà. Passem de manera displicent, com qui no fa la cosa, per les múltiples realitats que ens ofereix la vida de la ciutat al llarg del dia i de la nit. Passem per alt infinitat de detalls que podrien cridar la nostra atenció i no ho fan. Ara mateix, sense anar més lluny, de cop i volta, la intensitat de les calorades, la força abrasadora del sol, fa més evident la manca d’aigua a la vida urbana. Passem per la plaça del Marquès de Camps o per la plaça de Catalunya i les fonts segueixen seques, sense aigua, sense justificació, o encara més flagrant el canal que envolta els jardins de la Devesa segueix sec i té un llit de vegetació seca i residus diversos. De cop veurem una clapa dels plàtans de la Devesa que groguegen i mostren assedegats la seva insuficient hidratació. Serà un clam, però ningú no ho veurà.

És el que ens passa sovint amb les escultures al carrer. Hi són però no les veiem. Inerts, han esdevingut fites fixes en el paisatge urbà i la majoria de la gent en desconeix l’autor i el sentit. Fixem-nos en l’espai de l’esquerra del Ter. Arran de riu, al peu del pavelló de Fontajau, hi........

© Diari de Girona