El 17 d’abril de 2005 vaig començar a escriure sobre energies renovables. Durant aquests 21 anys he anat insistint en la necessitat de fer una transició energètica per frenar el canvi climàtic. He intentat ser pedagògic i explicar els avantatges i desavantatges de totes les tecnologies. Ara, veient la campanya electoral sobre el Plater i la penetració del Nimby a la societat, reconec el meu fracàs en l’intent didàctic. Sé que farem la transició energètica a desgrat de molta gent, tal com es va fer amb la MAT. Constato que no serveix de res dir a la gent que les emissions de CO2 van pujant, que la temperatura cada any és més elevada, que els fenòmens esdevenen més extrems, que les sequeres, els incendis, les males collites, el tancament de fàbriques -i nuclears- per manca d’aigua són més evidents, o que les inundacions i les pedregades sovintejaran i que la pèrdua de la costa és progressiva... Res d’això serveix.

Per què la humanitat no veu el perill del canvi climàtic o prefereix el risc nuclear? Doncs perquè el cervell humà pot ignorar un perill immens, un perill letal, si és invisible, però el que no pot suportar de cap manera és la molèstia diària. Aquest és el principi del Nimby: el nostre benestar no es mesura amb indicadors objectius de perill absolut, es mesura segons com experimentem la fricció en el nostre dia a dia. I posar parcs fotovoltaics, parcs eòlics, plantes de biometà i de biomassa es veu que provoca fricció en una........

© Diari de Girona