Durant tota la història moderna, la intel·ligència humana ha estat un bé escàs. El capital era abundant (hem après a fer anar la màquina de fer bitllets) i els recursos naturals eren finits, però els hem tractat com a substituïbles de forma indefinida (fins que ha arribat l’efecte hivernacle). La tecnologia va millorar prou lentament perquè els humans poguessin adaptar-se. La capacitat d’analitzar, decidir, crear, persuadir i coordinar, era allò que no se sabia replicar a escala. Però ara la intel·ligència artificial és un substitut competent i en ràpida millora de la intel·ligència humana en un ventall creixent de tasques. Molts sectors comencen a fer un reajustament de preus. Però un reajustament no és el mateix que un col·lapse. L’economia ha de trobar un nou equilibri, i aquest ha de venir forçosament per resoldre el problema de l’energia.

La intel·ligència artificial consumeix energia, molta. En consumeix gran quantitat quan entrena el model i menys quan l’utilitza. Com sempre, depèn de la complexitat del que ha de resoldre. Per exemple, per fer un informe de 40 pàgines, amb només en inferència per generació, pot necessitar una energia de 20 Wh, l’equivalent al consum de 2 hores d’una bombeta de LED. Per fer servir una petita aplicació que optimitzi la planificació d’entrada de comandes a un procés industrial el consum pot ser molt petit, de mitja hora de la bombeta de LED. Però, si el........

© Diari de Girona