Hem comentat sovint l’error de l’economia espanyola, que impulsa un creixement basat en llocs de treball de baix valor afegit, que alhora comporta una entrada d’immigrants significativa. La percepció generalitzada és que l’augment de població recent (d’1,7 milions a Catalunya) ha fet que els recursos i serveis no siguin suficients per atendre tothom. Parlem del problema de l’habitatge (al qual tampoc ha ajudat l’augment del turisme), però també del problema de mobilitat, de sanitat, d’ensenyament i de la capacitat d’integració dels nouvinguts en el món del treball. Això porta a un descontentament general. Però encara hi ha una cosa pitjor: el món polític i l’opinió econòmica segueixen dient que l’economia va molt bé, mentre que el ciutadà veu que té problemes cada vegada més difícils de resoldre, sobretot els que tenen família amb fills o, encara més greu, les famílies monoparentals.

Avui compararé els ingressos que genera un ciutadà a l’Estat amb l’import que costa. Això ens ajudarà a entendre la raó per la qual el model que estem seguint és erroni.

Començaré per les despeses. La despesa pública a Espanya el 2023 va ser del 46,4% del PIB. Amb 47,4 milions d’habitants, la despesa per habitant va ser de 14.300 €/h, incloent-hi pensions i seguretat social, sanitat, ensenyament, dependència i atur, funcionaris i administració, seguretat, justícia i defensa,........

© Diari de Girona