Aquesta setmana he anat a explicar a la fira Net Zero d’Hospitalet com fem la transició energètica a l’empresa. El cas de les fàbriques de tissú és una mica diferent de moltes altres indústries pel fet que es necessita aire calent a 450 i a 550 °C. La majoria dels sectors en fan prou electrificant més el seu procés, fent servir biometà o biomassa. Però quan posem preu a les diferents alternatives, resulta evident que a dia d’avui no són competitives amb el gas natural (més el preu del CO2₂), de tal manera que la indústria europea queda fora del mercat global, on altres països tenen costos energètics més baixos. Per fer front a la descarbonització de forma general cal treballar en tres fronts principals: electrificació, substituint el gas per electricitat d’origen renovable, eficiència, per reduir el consum mitjançant la modernització de la maquinària i l’ús de la intel·ligència artificial pel control de processos, i descarbonització de vectors combustibles, cercant alternatives verdes, com el biometà, el Syngas o la valorització de residus.

No totes les tecnologies que sonen bé sobre el paper són viables en el món real. Nosaltres les classifiquem en una matriu segons la seva viabilitat financera i segons la seva aplicabilitat tècnica. Són tecnologies viables i aplicables les que tècnicament són madures i que poden ser rendibles, que en el nostre cas serien les resistències elèctriques, la........

© Diari de Girona