A poc a poc van apareixent canvis de model de societat cada vegada més a prop. Les manifestacions i els assalts a botigues per part de joves, els actes de gent que no pot viure amb el problema de l’habitatge, els caos d’infraestructures, la manca de finançament de molts serveis públics, l’evident ineficiència del sector públic, l’entrada massiva de productes orientals... tot fa pensar que estem a punt d’un patac important. Potser el primer punt d’inflexió serà el dimarts dia 3 amb les eleccions als Estats Units. Potser no.

Però en tots els casos de protesta els manifestants sempre posen com a culpable el capitalisme. És a dir, si no hi ha prou despesa en ensenyament, ni en salut, ni en infraestructures, la culpa és del capitalisme, encara que els ingressos del sector públic estiguin en màxims. El capitalisme és el boc expiatori de tot allò a què no es té la valentia de fer front. Encara aquesta setmana he hagut d’escoltar un diputat dir que el capitalisme era el culpable que a Catalunya no es faci el desplegament renovable. S’amaga la frustració en un concepte que esdevé el bidó on hi cap tot.

El capitalisme és un sistema econòmic basat en la propietat privada dels mitjans de producció i en l’intercanvi mitjançant mercats. És evident que en el debat de l’habitatge qui no entén les lleis d’oferta i demanda acaba dient que cal aturar el mercat. El que no sap és que, si no canvia a un altre model d’economia planificada, la........

© Diari de Girona