No som pas pocs, fins i tot els que ens hem implicat en la política, els que la crispació i la violència verbal ens tira enrere. El franquisme, la seva pervivència i persistència, després de la mort del dictador, ens va vacunar de l’autoritarisme i el maniqueisme que formava part de l’ADN de la dictadura. Fills i nets de «rojos i separatistes» enteníem que la democràcia, on ningú pot ser més que ningú, era el sistema que havíem de llegar als nostres fills i nets. Tot això sembla que se’n va pel pedregar. Què ha despertat a la bèstia, de nou? És la pregunta que em faig i intentaré respondre. Com a historiador i polític jubilat.

L’estat espanyol contemporani és el resultat de guerres civils, al segle XIX les guerres........

© Diari de Girona