Després de més de trenta anys de docència, ara jubilat, una de les coses que més orgullós em sento és haver estat un servidor públic a l’educació. Conec perfectament la impotència que se sent sovint a l’aula amb 30 alumnes d’ESO, molt diferents i també molt desiguals.

Vaig participar activament en el comitè de vaga del 1988, la més llarga fins ara del món educatiu, recordo les dificultats econòmiques que vàrem passar i les llargues assemblees diàries a la sala d’actes de la Normal d’aleshores. De les dificultats no solament de continuar la vaga sinó de saber-la acabar, perquè mai els resultats són ràpids ni directes. De fet vàrem aconseguir uns bons resultats mesos després d’acabar-la.

Vaig participar........

© Diari de Girona