Quan era tinent d’alcalde de la ciutat de Blanes només una vegada ens vam enfrontar a una amenaça de bomba. Ens van dir que hi havia una bomba en un hotel completament ple de turistes. L’alcaldessa, la Dolors Oms, em va demanar que l’acompanyés, i així ho vaig fer. Allà ja hi eren l’amo de l’hotel, un policia nacional (un secreta, com es deia aleshores) i el cap de la guàrdia civil local, un sergent jove. El policia nacional estava tranquil, venia del País Basc en temps d’ETA i relativitzava l’amenaça, deia que els indicis eren realment febles. El guàrdia civil, menys habituat a aquests afers, estava materialment acollonit, tremolava mentre reclamava evacuar l’hotel amb tot l’enrenou que això produiria. Les reaccions davant amenaces són diverses segons qui les avalua. Al final l’alcaldessa va fer quadrar el guàrdia civil, vam analitzar les dades i vam decidir no fer cas de l’amenaça seguint el consell del policia nacional. Sincerament, em vaig posar nerviós. Encara que les proves apuntaven a que era una amenaça buida de contingut, podíem equivocar-nos i aleshores el desastre hauria sigut molt greu.

Tinc un altre record relacionat amb amenaces. Vaig conèixer el que va ser governador civil de Barcelona durant 10 anys, en Ferran........

© Diari de Girona