Com ja he comentat més d’una vegada des d’aquestes pàgines, l’instrument administratiu que va decidir que el golf de Roses és un lloc adient (de fet, l’únic a Catalunya) per fer una instal·lació industrial d’eòlica marina flotant és l’anomenat POEM (Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim). Es va decidir en funció de nou criteris a parer meu esbiaixats, ja que donaven molt poc pes als relacionats amb biodiversitat (només dos dels nou). La resta tenien a veure amb el negoci (l’existència de vent, poca fondària i una estació terrestre propera per connectar-se) o amb la garantia que vaixells i avions.

Amb aquests criteris es va elegir la zona LEBA1, quan és ben evident que l’aplicació d’altres (com l’afectació als serveis ecosistèmics, la proximitat a zones protegides o els valors del paisatge), el resultat hagués estat diferent. A partir d’aquesta elecció es va desfermar la pluja de projectes (fins a vuit, quan encara no es coneixen les bases per fer la subhasta), la protesta del territori i també un cavall troià experimental sota el nom de Plemcat. I així estem: van passant els mesos i es van incomplint tots els objectius marcats per la ruta de l’eòlica marina al nostre país.

Però tot aquest procés, força........

© Diari de Girona