Hi ha metàfores que expliquen millor una economia que un informe de tres-centes pàgines, dues comissions parlamentàries i una roda de premsa amb cara de transcendència històrica. Una de les més brillants la va popularitzar Philip Harvey, economista i jurista nord-americà, amb una història tan senzilla que sembla escrita per a nens i, tanmateix, deixa bastant malparats alguns adults.

Imaginem una habitació. Al centre, 95 ossos. A la porta, 100 gossos. Els deixem entrar. Corren, ensumen, competeixen, s’entrebanquen una mica —la vida laboral també té aquestes delicadeses— i, al final, passa exactament el que havia de passar: cinc gossos es queden sense os.

No és un enigma matemàtic de gran volada. Hi havia 95 ossos i 100 aspirants. El misteri, si se’n pot dir així, és més aviat discret.

Però aleshores apareix una certa manera d’entendre el món, molt hàbil a l’hora de transformar qualsevol problema col·lectiu en una mancança individual. Observa els cinc gossos sense os i conclou, amb una serenitat digna d’un manual de consultoria, que el problema són ells. No han corregut prou. No s’han adaptat. No han llegit bé el mercat dels ossos. Potser els ha faltat actitud, capacitat competitiva, esperit emprenedor o una millor estratègia de posicionament personal. Avui dia, fins i tot un gos necessita relat.

La solució, naturalment, sembla òbvia: formació.

Els cinc gossos són apartats i sotmesos a un programa intensiu d’entrenament. Aprenen a córrer millor, a ensumar amb més precisió, a moure’s amb confiança en entorns canviants i a gestionar la frustració quan l’os no arriba. Si el pressupost ho permet, també fan un curs de lideratge caní, una píndola sobre resiliència i un taller final titulat “El teu os ets tu”. No descartem que algú els recomani actualitzar el perfil de LinkedIn, tot i que, per sort, els gossos encara conserven una certa dignitat.

Després es repeteix l’experiment. La mateixa habitació. Els mateixos 95 ossos. Els........

© Diari de Girona