El govern de Salvador Illa ha comprovat que amb ERC és difícil, per no dir impossible, negociar uns pressupostos quan es posa com a condició prèvia obtenir la recaptació de l’IRPF, qüestió que no depèn directament de la Generalitat.

Després d’un llarg estira-i-arronsa, aquest primer capítol del serial s’ha acabat amb la presentació i retirada dels comptes davant l’amenaça d’una esmena a la totalitat per part d’ERC.

Amb la indolència que el caracteritza, Oriol Junqueras, líder dels republicans, ha manifestat que la recaptació de l’IRPF és una «condició molt important» per avançar, però no l’única. En tot cas, per Junqueras hauria de ser el govern qui presentés propostes alternatives de la mateixa importància. «Nosaltres ja les avaluarem», ha reblat.

Per la seva part, la consellera d’Economia, Alícia Romero, ha reclamat a ERC que plantegi qüestions que estiguin a l’abast de les competències de la Generalitat i s’ha mostrat confiada que es podrà assolir un acord abans de les vacances d’estiu. Quina ingenuïtat!

Per ERC, desvincular la qüestió de l’IRPF dels comptes implica que la contraoferta del govern de Salvador Illa ha de significar «guanyar espais de poder» per a Catalunya que ara estan en mans de l’Estat. Es refereixen a nous traspassos de competències?

De fet, els republicans insisteixen des de fa molt de temps en la gestió de les infraestructures amb actuacions necessàries a la xarxa ferroviària, viària, hídrica i elèctrica. Segons càlculs de la Cambra de Comerç de Barcelona, Catalunya necessita uns 54.000 milions d’euros d’inversió fins al 2043, dels quals 14.500 milions són urgents, amb mirada posada en el 2030.

Per tant, la negociació dels pressupostos 2026 ja ha begut oli si es barreja amb el traspàs de determinades competències que implicarien una variació en la proposta de l’increment del finançament d’uns 4.700 milions d’euros pactada entre socialistes i ERC a principis d’any.

En els pròxims dies, es veurà si ERC entra de veritat en una negociació dels pressupostos. Per això, els equips de treball s’haurien de posar en marxa com més aviat millor i les reunions amb el PSC haurien de començar immediatament. Però, de moment, són especulacions sense que res faci sospitar una acceleració en la recerca d’acords pressupostaris.

Per tot plegat, no es pot descartar que s’estigui marejant la perdiu, expressió col·loquial que significa perdre intencionadament el temps, donar llargues o complicar un assumpte per demorar la seva resolució. En aquesta tasca, els d’ERC en són uns mestres avesats. Sense oblidar que la mirada vigilant de Junts els condiciona si no volen ser titllats de venuts al PSC.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona