Fa temps, anys, que venim arrossegant un gran dèficit en humanitats (potser trenta o més) i creient que no pagaríem cap preu. Avui hem arribat a una situació ja límit. Un malestar que s’expressa segurament de forma indirecta en el sector de l’ensenyament públic i en un més que deficient, per no dir ridícul, subsector formatiu d’educació permanent (no confondre amb la formació ocupacional i contínua, de treballadors i aturats), que al seu torn es barreja i es confon a la vegada amb l’educació o formació d’adults.

Anem a veure com aquest aiguabarreig de deficients respostes públiques està provocant i a la vegada amagant un gran buit, un enorme buit, que ja fa molts anys que va en augment i semblaria no treure la son als diferents governs que es van succeint a nivell d’Estat i a Catalunya. I tampoc empeny ni pressiona els partits i sindicats d’esquerra.

Em refereixo al volum d’analfabetisme funcional que tenim in crescendo amb els nous analfabets funcionals. No deixa de ser sorprenent i lamentable, i així s’ha de dir, que tenint entre 12 i 16 milions d’analfabets funcionals, s’hagin dedicat tants esforços, diners (milions i milions de les arques públiques), publicitat institucional (que ha sortit gratis a les grans tecnològiques, en tant que promoció comercial indirecta), programes de TV públics i tot tipus d’oferta en alfabetització i formació digital. Mentre, s’ha deixat de banda, o bé per a qui........

© Diari de Girona