I així, què fareu per Sant Jordi?, deixa anar la Victòria, com qui no vol la cosa. Ens girem totes per mirar-la: què vols dir, què farem per Sant Jordi?, responc jo, sense tenir clar si l’estic entenent o no. La Mila també la replica (Què vols que fem!, exclama, sorpresa). La Júlia no diu res, però ens mira a la Mila i a mi amb expressió de terror aprofitant que la Victòria ha seguit picant ceba i no ens està mirant. Sense adonar-se de l’alarma que ha creat, s’eixuga les llàgrimes amb el dors de la mà i, fent ganyotes per intentar alleujar la picor dels ulls, ens respon que havia pensat que podríem quedar les quatre i anar a fer un volt per les parades de llibres. «I podríem fer com un amic invisible i cadascuna compra un llibre per a una altra»,........

© Diari de Girona