Mentre faig filigranes per evitar la gentada que, ja de bon matí, omple el carrer Nou embadocant-se amb els primer muntatges que troben del Temps de Flors, accelero tant com puc perquè vaig tardíssim. Avanço a una dona que ni mira les escales dels somnis de les escoles ni està pendent de res que siguin flors. Porta el mòbil a la mà, amb el braç estirat, a dos pams de la seva cara: està fent una videotrucada. Passo fletxada pel seu costat, però sento que diu «yo le pedí al señor unos favores», i immediatament alenteixo el pas tan com puc per quedar-me quasi clavada davant d’ella. Penso que deu treballar interna en una casa i que li cal alguna cosa de la persona que la té contractada, i necessito saber com continua la conversa. Al cap d’un moment, m’adono que........

© Diari de Girona