Enterro del futbolista Jesús de Miguel a Navahermosa, Toledo. / José Luis Roca

Bon centre, si arribo a aquesta pilota, serà un mà a mà amb el porter en l’últim minut, aquest gol no el puc fallar, ens endurem el partit i...

(Fos a negre. Xiulet continu)

Jesús de Miguel mai sabrà què va passar. I suposant que, allà on sigui, ho sàpiga, nosaltres no sabrem que ho sap, cosa que ens deixa allà mateix. Si hagués recuperat la consciència tan sols un segon, en l’ambulància o a l’hospital, hauria preguntat si la jugada va acabar en gol, així són els davanters de raça. O primer hauria preguntat per la seva filla d’un any, aquesta filla que mai no el recordarà, massa jove per a això, ‘papa’ serà aviat una paraula buida. Però tot seguit hauria preguntat pel gol que mai va pujar al marcador, això segur.

Insisteix Javier Marías en els seus llibres -Javier Marías sempre insisteix- en la idea que, en matar a algú, ni que sigui per accident, no només se li pren la vida, sinó que se li roba tot el que podria haver viscut: les estones amb la........

© Diari de Girona