Màscares i altres objectes per a therians

Fa uns dies es va celebrar a Girona una trobada de therians, així s’anomenen els humans que es perceben a si mateixos com a animals. Abans se’n deia guillats, el bo de l’anglès és que en aquesta llengua tot queda bonic i modern, d’una trista salsitxa de Frankfurt en diuen hot dog i et venen ganes de fotre-li queixalada. Volia apropar-me al lloc de la trobada, perquè a mi m’agraden molt els animals, els que més, les gambes -tampoc faig escarafalls de les escopinyes, les coses com siguin- i vaig pensar que si hi trobava mitja dotzena d’homes-gamba en tindria prou per al sopar, Déu n’hi do quin banquet, amb gambes de més de 50 quilos. No hauria ni de xuclar-los el cap per a quedar fart.

Al final no hi vaig poder anar, i encara sort perquè, segons la crònica de Diari de Girona sobre la jornada, m’hagués endut una desil·lusió. Es veu que els therians aquests no són mutants com l’Spiderman -de ben poc em serviria el bon jan d’en Peter Parker, jo no menjo aranyes, i no........

© Diari de Girona